Gràcia per la independència Gràcia per la independència Gràcia per la independència Gràcia per la independència Fotografia realitzada per Tul-la - Estelada Gràcia per la independència

Catalunya nou estat d'Europa

Tenir un estat propi ha de significar una millora per a tothom, tant per als que senten la identitat catalana com a pròpia com per als que no. La independència de Catalunya no pretén negar ni esborrar els vincles familiars i emocionals amb Espanya, ni s’ha de veure com una agressió contra els espanyols. És una etapa més de la nostra història i, sobretot, un acte democràtic i pacífic que vol el benestar de les persones, vol fer un país normal i vol millorar les relacions entre ambdós pobles, des de la igualtat, la dignitat i el respecte mutu. Amb la independència s’acabarà l’etern conflicte entre Catalunya i Espanya, i assolirem en poc temps una relació normal entre dos estats veïns, reforçada pels nombrosos vincles històrics, familiars i emocionals. El fet que l’Estat espanyol no prioritzi les infraestructures que ens són necessàries per ser competitius (gestió d’aeroports, trens de rodalies, corredor del mediterrani, terminal de mercaderies del port de Barcelona...) fa que ens calgui amb urgència un Estat propi per poder decidir com s’utilitzen els impostos que paguem. El llarg i desafortunat procés de l’estatut que va dur al carrer el poble català en una multitudinària manifestació el 10 de juliol de 2010, ha demostrat que l’únic camí que ens queda és la independència. Qualsevol altra via que s’ha intentat des de fa segles ha resultat infructuosa. Els darrers intents polítics més significatius van ser: al s. XIX el projecte federalista d’en Pi i Margall (1873), al s. XX la Federació de Repúbliques Ibèriques de Macià (1931) i al s. XXI l’Estatut del 2006-2010 que, aprovat tres vegades -pel Parlament de Catalunya, pel Congrés del Govern d’Espanya i en Referèndum del poble de Catalunya- va ser novament escapçat pel TC. Actualment, la crisi econòmica i financera serveix d’excusa per al procés programat i sistemàtic de recentralització i d’ofec de les autonomies i molt especialment de Catalunya que, a més, és objecte de tota mena d’injúries i humiliacions. La principal causa del gran deute públic de Catalunya és el retorn insuficient, per part de l’Estat espanyol, dels impostos cotitzats pels ciutadans de Catalunya. És l’anomenat dèficit fiscal. Aquest tracte injust, perllongat i amb efectes acumulats en el temps, ha provocat un gradual empobriment de Catalunya, ha posat en perill la seva economia productiva i ha degradat el nivell de vida dels ciutadans. Tenim suficients recursos per fer el nostre camí sense seguir depenent d’un altre estat que ens faci d’intermediari, sovint contra els nostres interessos. No ens hem de deixar vèncer pel discurs de la por. Cal encetar el camí de la il·lusió en la creació d’un nou estat que l’hem de construir entre tots els ciutadans de la Catalunya actual, lliure i sobirana, amb la democràcia, la transparència, la sostenibilitat i la pau com valors, sense condicionaments històrics aliens als nostres interessos. La política de proximitat, sens dubte, farà que es puguin abordar directament les deficiències que pateix el nostre sistema polític, econòmic, sanitari, educatiu, laboral, social... i que sigui més fàcil trobar-ne les solucions adients. Haurem de sortir de la UE? Continuarem amb l’euro? Aquest procés que hem iniciat és nou a la UE i, per tant, ningú pot assegurar ni una cosa ni la contrària, però hem de tenir en compte que ja som ciutadans europeus i que, per tant, Europa haurà de decidir què fa amb casos com el nostre o el d’Escòcia. Dependrà, en gran mesura, de com fem les coses nosaltres. En tot cas, l’euro no caldrà canviar-lo, la moneda la tria el propi país, no cal demanar permís a Europa per fer-lo servir. Quin règim polític tindrà el nou estat? Serà més just i solidari? El nou estat serà com els seus ciutadans votin que ha de ser, tal i com passa a qualsevol estat democràtic. Entre tots decidirem la composició del Parlament i, per tant, les polítiques que durà a terme. Per a col·laborar-hi contacteu amb: graciaperlaindependencia@assemblea.cat

Dia: Dijous, 30 de novembre de 1713
Organitza: ANC Gràcia per la independència